Aconsseguint l'autonomia... (Bona pràctica)

A l’aula de 2-3 anys de l’escoleta d’infants de Santa Catalina, durant aquest segon semestre, s’han introduït petits canvis dins el que és la rutina d’aula. Abans ja es treballava molt l’autonomia i la participació dels infants mitjançant les rutines i la implicació dels infants en cada una d’elles, però darrerament, aquesta implicació s’ha fet més evident i més important que mai, ja que per a cada una de les rutines hi ha un encarregat específic, elegit a l’atzar per la mestra i que a més va canviat cada dia.

Abans, a l’hora de passar llista, era la mestra qui s’encarregava de fer-ho implicant als infants a participar-hi, però ara s’ha introduït l’encarregat de passar llista que canvia cada dia de manera que ho arriben a ser tots. Aquest infant s’asseu a la cadira de la mestra i és l’encarregat de passar les fotografies amb els noms de cada un dels seus companys, de cridar-los pel nom i saludar-los dient “ Bon dia!!”, i de fer el recompte final per saber si ha faltat qualque infant.

El temps del dinar, hi havia l’encarregat de repartir els baveros, i un encarregat per taula de repartir els plats i un altre els coberts. Ara, hi ha tres encarregats amb una tasca més complexa, ja que hi ha un encarregat pels baveros, un per repartir els plats a tots els infants, i un altre encarregat de repartir-los els coberts. Després del dinar

Els infants han respost molt bé als canvis que s’han dut a terme en les rutines, a més alhora de passar llista estan més motivats per estar una estona asseguts i escoltar un dels seus companys i que sigui aquest qui els cridi per donar-los el “Bon dia”, a més, si l’encarregat de passar llista és un infant a qui li costa expressar-se pel motiu que sigui, o que no es senti segur en aquell determinat moment, la mestra es situa al seu costat i li ofereix el suport necessari perquè aquest sigui capaç de dur a terme la tasca que se li ha encomanat. És important també destacar que aquesta nova manera, per dir-ho d’alguna manera, de dur a terme les diferents rutines, ha servit per motivar als infants ja que cada vegada que toca fer-ne una, esperen ansiosos a saber qui serà l’encarregat. A més, a poc a poc hem observat com aquest fet de donar-los confiança per dur a terme la tasca, els ha servit per agafar més autonomia i seguretat en la realització de la mateixa.

La pràctica en sí s’adapta a la línea de treball del centre, ja que aquesta es base fonamentalment en les rutines mitjançant les quals els infants aconsegueixen progressivament l’autonomia que necessiten per créixer, per conèixer, per relacionar-se, i a la vegada van adquirint algunes pautes de socialització com el respecte cap als companys, l’espera, la importància de la col·laboració de tots perquè les coses surtin bé, etc. 

(1.2; Perquè he reflexionat cada una de les actuacions de la mestra tutora i he arribat a la conclusió de quina ha de ser una bona actuació professional. 4.1; Perquè alhora de decidir quina ha estat la bona he tingut en compte a quin marc teòric feia referència. 4.2; Perquè he identificat la bona pràctica d’aula)